Instal·lació de gran format en el marc del Festival Microscopies de CACiS el Forn de Calç i l’Ajuntament de Manresa, 28, 29 i 30.09.26
La intervenció artística planteja una instal·lació efímera en l’espai natural de l’Anella Verda de Manresa. L’obra Veig-vaig parteix de la concepció de la natura transformada per dinàmiques antropocèntriques i processos d’explotació vinculats a la producció industrial i explotació de recursos naturals.
Veig – vaig és una instal·lació efímera que reflexiona sobre la transformació del paisatge per l’acció humana. La proposta parteix de la idea que la natura no és una realitat neutra, sinó una construcció cultural, política i material modelada per processos d’explotació, industrialització i ocupació del territori. Inspirada en les reflexions del geògraf Joan Nogué sobre la desaparició dels paisatges quotidians i la seva progressiva homogeneïtzació, la peça planteja una mirada crítica sobre la manera com construïm, consumim i representem l’entorn.
La intervenció consisteix en la col·locació de teles per tal de cobrir elements arquitectònics presents al paisatge. Amb el gest es genera una tensió visual que evidencia la presència, sovint invisibilitzada, de les transformacions humanes sobre el medi. Les teles funcionen alhora com a ocultació i com a reclam visual, fent visibles les fronteres difuses entre natura i artifici, i convidant el públic a reflexionar sobre la relació contemporània entre territori, memòria i explotació.
Al mateix temps, el projecte apunta aproximacions contemporànies al disseny biofílic i es proposa animar al públic a reflexionar-hi. Aquest corrent, orientat a reintegrar elements naturals dins l’arquitectura i els espais urbans per afavorir el benestar humà, evidencia la necessitat creixent de reconnectar amb la natura dins entorns altament artificialitzats. També, sorgeix el qüestionament de la instrumentalització estètica de la natura quan aquesta esdevé només un recurs funcional o decoratiu al servei de la productivitat, el consum o l’espectacularització dels espais. En lloc de plantejar una integració harmoniosa, la instal·lació activa una discordança visual i simbòlica a l’itinerari que fa visibles les tensions entre paisatge, explotació i construcció territorial.
David Palmada en el muntatge de Veig-vaig (2026). Imatge de Marta Ripollès