Premi Art Jove Creació 2025 per Sala d’Art Jove en col·laboració amb Lo Pati, Centre d’Art Terres de l’Ebre
Des d’aquí fins allà, per acollar i abanderar posa sobre la taula la recuperació del sentit d’excursionisme en el territori català, des d’un subjecte jove que a causa dels avenços tecnològics i desencadenaments socials no l’ha pogut viure igual que generacions anteriors. Entrecreua línies temporals, pensaments teòrics (Bachelard, Ricoeur, Herzog) sobre l’acció de caminar, l’espai i l’habitar, referències a la matèria orgànica dins del procés de creació i revisions geològiques en el material artístic. Intencionalment, agafa una línia d’exploració i investigació per a desenvolupar obra visual sense ànims d’aconseguir un resultat concret, però atorgant poder sobre les fases de pensament i procés perquè esdevinguin resultat.
Obra Entortollaçats (2025). Imatge de Daniel Cao
Exposició Una mesa de tres patas a Haus, Sala d’Art Jove 2025. Imatge de Daniel Cao
S’usa el treball de camp en entorns naturals per establir una connexió entre el territori i la identitat, una relació reciproca i en generació constant, per tal de vincular l’acció de caminar en el territori i l’herència que ens identifica. La fórmula de convivència del treball de camp i creació d’obra serveix, també, per fer una connexió entre l’acció del present i el record del passat. Posant èmfasi en l’eix temporal com a comprensió històrica i aspecte reflexiu, a la vegada que basant-se en les àrees espacials que configuren factors pràctics i espirituals de la vida quotidiana dels habitants propers, reflexionant en el canvi i l’empremta del desenvolupament tecnològic. El procés artístic queda lligat a l’exploració del territori, la matèria orgànica, el material físic tecnològic i l’arxiu d’herència que configura el paisatge actual.
Una font d’informació detonant és la documentació excursionista, específicament les guies Alpines de la dècada dels noranta i el nomenclàtor de la toponímia dels municipis catalans de l’ICGC, el qual recull dades d’entre el 2009 i el 2015. Aquestes cotes temporals em permeten ambdós apropar-me al passat i ser present en l’escena actual. Prendre aquestes dues fonts d’arxiu sobre el territori català com a base de desenvolupament del projecte m’aporta una extensió considerable per a dur a terme amb riquesa el treball de camp.
